miércoles, 12 de marzo de 2014

¡Hola bloggers!
¡Por fin ha llovido! 
La verdad que ya era hora. Estamos casi a mitad de marzo, pero aun así, nos gustaría dejaros un refrán sobre él.
En el siguiente refrán, podemos ver como puede variar el tiempo, de hecho lo hemos podido comprobar, ya que en nuestro caso (Valencia) no nos ha llovido mucho a diferencia de otros lugares más al norte de España. 

Esperamos que os guste.



Marzo, marcero, o tan frio como enero o tan falso como febrero.
En marzo, como marzadas: viento, frío y granizadas.
En marzo la veleta ni dos horas está quieta.
Viento marzal, buen temporal.
Febrero loco, y marzo otro poco.
Marzo loco y abril no poco.
De marzo no te fíes que es traidor, tan pronto frío como calor.
Marzo marzuelo, un día malo y otro bueno.
Marzo engañador, un día malo y otro peor.
Marzo varía siete veces al día.
Marzo vientoso y abril lluvioso, hacen de mayo florido y hermoso.
Sale marzo y entra abril, nubecitas a llorar y campitos a reír.

martes, 11 de marzo de 2014

Poemes

El passat dimecres 26 de febrer, ens varen proposar una activitat per a buscar poemes i reflexionar sobre aquests. Nosaltres, triarem els següets.
A més, ens agradaría que vosaltres reflexionareu ara, axí que a pensar!!!
Esperem que us agraden!

MARIPOSA DE OTOÑO

La mariposa volotea
y arde —con el sol— a veces.

Mancha volante y llamarada, 
ahora se queda parada 
sobre una hoja que la mece.

Me decían: —No tienes nada.
No estás enfermo. Te parece.

Yo tampoco decía nada.
Y pasó el tiempo de las mieses.

Hoy una mano de congoja
llena de otoño el horizonte.
Y hasta de mi alma caen hojas.

Me decían: —No tienes nada.
No estás enfermo. Te parece.

Era la hora de las espigas. 
El sol, ahora, 
convalece.

Todo se va en la vida, amigos.
Se va o perece.

Se va la mano que te induce. 
Se va o perece.

Se va la rosa que desates.
También la boca que te bese.

El agua, la sombra y el vaso.
Se va o perece.

Pasó la hora de las espigas.
El sol, ahora, convalece.

Su lengua tibia me rodea.
También me dice: —Te parece.

La mariposa volotea,
revolotea,
y desaparece.

(Pablo Neruda)



L'ENEMIC

La meva joventut va ser només una tempesta fosca
travessada, aquí i allà, per lluminosos sols;
la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa,
que el meu jardí és desert de fruits assaonats.

Vegeu com m'ha arribat una tardor d'idees
i em cal utilitzar la pala i el rasclet
per esplanar de nou les terres inundades
on l'aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar.

Qui sap si les flors noves que somnio
veuran en aquest sòl, rentat com una platja,
el místic aliment que els donarà puixança.

-Dolor, dolor! Devora el Temps la vida
i l'Enemic obscur que ens consumeix el cor
creix i es fa fort amb la sang que s'hi escapa.

Charles Baudelaire (traducció de Jordi Llovet)


UNA FOTOGRAFÍA

“Una fotografía.
Un cartón expresivo, 
envuelto por los meses
en los rincones íntimos.
Un agua de distancia
quiero beber: gozar
un fondo de fantasma.
Un cartón me conmueve.
Un cartón me acompaña”.

(Miguel Hernández)



SOMNIS DE DESESPERACIÓ

Al matí sempre t'he esperat
a la cantonada del teu carrer.
Tu no ho saps, però jo et mire,
imaginant la teua pell.

Amb tu vaig a la plaça i al mercat,
amb tu imagine tot un món d'amants.
Tan estimada i no ho saps,
el meu valor no te presència al teu costat.
Les nits curtes, llargues, et tinc però no et trobe.
Avui vaig armat, coratge!
Avui m'abandones, ultratge!
Al parc vetlles, enamorada i mullada,
perduda als llavis d'un ignorant.

Galà de jaqueta fina, de pentinat antiquat.
Em mire els peus i vaig descalç,
pobre il·lús il·lusionat.
Les campanes sonen tremoloses, tenen por del pas del temps,
tene por de veure l'home que penja del pont vell.

(Arturo Blasco Ferrer)


POEMA AMISTAD

Amistad es lo mismo que una mano
que en otra mano apoya su fatiga
  y siente que el cansancio se mitiga
  y el camino se vuelve más humano.

  El amigo sincero es el hermano
claro y elemental como la espiga,
como el pan, como el sol, como la hormiga
que confunde la miel con el verano.

Grande riqueza, dulce compañía
es la del ser que llega con el día
y aclara nuestras noches interiores.

Fuente de convivencia, de ternura,
es la amistad que crece y se madura
en medio de alegrías y dolores.

(Carlos Castro Saavedra)

TARTAS FALLERAS

La Friqui Mamá también hace dulces falleros :)


LES FALLES

Dedicades a Sant Josep són les festes per excel·lència de la ciutat de València. Les Falles, mundialment conegudes i declarades d’Interès Turístic Internacional, anuncien tots els anys l’arribada de la primavera. Del 15 al 19 de març més de set-cents monuments de cartó o poliuretano sobre una estructura de fusta inunden els carrers de la ciutat. Art, humar i sàtira confluïxen en estes representacions de personatges i escenes de la vida quotidiana que el foc purifica la nit de Sant Josep.

L’origen d’esta festa s’atribueix als fusters que durant l’hivern il·luminaven els sues tallers amb una rústega làmpara de peu i de fusta anomenada “parot”. La vespra del dia de Sant Josep, quan els dies eren més llargs i no necessitaven d’esta llum per a il·luminar-se, els artesans feien neteja general i en la porta de cada taller cremaven el tradicional “parot”. La foguera era alimentada amb borumballes, fusta inútil i trastos vells que aportava el veïnat. La verticalitat i braços del parot invitava a ser animat amb robes, algun vell barret atorgant-li aspecte humà. Així naixia el Ninot.

A mitjan segle XIX s’inicia l’evolució d’una festa  cada vegada més popular. Els artistes valencians van millorant l’art, gràcia i bon gust de la falla i van augmentant progressivament el seu volum i alçària amb monumentals figures decoratives, plenes de llum i color. En les places i encreuaments de carrers s’alcen estos impressionants monuments que , al voltant d’una o diverses figures gegantines, desenvolupen un fil argumental amb estudiades escenificacions de ninots.

L’1 de març comencen les mascletades, encara que els més significatius comença la nit del 15 amb la tradicional plantà de les falles. Efímeres i satíriques critiquen  els  esdeveniments més destacats a nivell internacional, nacional i local. L’espectador pot riure de les misèries del ser humà, les promeses incomplides dels seus governants, les malícies agudes del veí, les infidelitats acceptades...

A pesar que la festa gira entorn dels ninots, durant estos dies tenen lloc múltiples manifestacions lúdiques, des de les despertaes a castells de focs artificials, calvacades, exposicions... L’Ofrena de Flors a la Mare de Déu és l’acte més multitudinari i espectacular en què destaquen les falleres amb la seua vistosa indumentària regional portant rams de flors a la seua patrona.

A les 12 de la nit el dia 19, excepte un ninot prèviament triat, totes les falles són consumides pel foc durant la cremà.

En les següents imatges podem veure la indumentària típica valenciana  i un monument faller:




Carnestoltes

JA ARRIBA CARNESTOLTES!


A continuació us deixem el conte del Rei Carnestoltes i la vella Quaresma, on es narra l'orige d'aquesta festivitat.
Esperem que us agrade!






I ja donem pas a la festivitat vestint-nos amb disfresses molt divertides!
Voleu vore alguns exemples?
Clica ací i trobaras molts!



Empiezan las fallas 2014

Si tu perfume tiene olor a pólvora y traca quemada; si cuando sale un día soleado piensas "Qué buen día de fallas hace hoy"; si luces con orgullo tu traje y tu banda; si cambias la leche con tostadas por el chocolate con buñuelos y el sonido del despertador por los petardos de la despertà... si cambias tus zapatillas por los zapatos y las rozaduras y el pelo suelto por los moños y peinetas; si dejas de ver el cielo azul para verlo de colores, y crees que las calles son museos llenos de arte, que los terremotos son de pólvora y hacen temblar a la ciudad entera... que tu cara nunca deja de sonreír porque te has olvidado del mundo porque esos 4 días tu mundo es perfecto... si llevas con devoción tus flores a la virgen llena de lágrimas; si el día de la cremà piensas "sólo quedan 365 días para volver a soñar", entonces es que tu corazón es una falla que late al compás de una mascletà.
¡Felices fallas 2014!

lunes, 10 de febrero de 2014

"Llibertat"



Cuando tienes tiempo libre, lo dedicas a hacer aquellas cosas que tanto te gustan. En mi caso, utilizo este tiempo en pintar cuadros. 
Aquí os dejo el último cuadro que pinté titulado "Llibertat".
Espero que os guste. 
La "friqui" artista.





Llibertat