EL
VALENCIÀ I LA IMMIGRACIÓ
ELS REPTES DE LA IMMIGRACIÓ VALENCIANA I L’ÚS
DEL VALENCIÀ: CONSTRUIR UNA
COMUNITAT DES DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT.
1.
Introducció: La C. Valenciana à immigració à ve gent d’altres
llocs del món. No
són problemes nous à ja existien i no
estaven resolts à repte històric que
tenim à assumir la
interculturalitat como a horitzó social i antropològic à oportunitat d’aprendre a ser d’una altra manera, oblidant les diferències.
Arribar a ser alguna cosa nova i distinta, per a continuar sent el que som:
sers humans diferents, però iguals en dignitat, dret i obligacions.
2. La diversitat
cultural i lingüística a la Comunitat Valenciana: La C. Valenciana és
profundament à policultural i
plurilingüe. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Dues zones à valencianoparlants
+ castellanoparlants = plurilisgüisme. Ser
i sentir-se de la Comunitat Valenciana à no és utilitzar una sola llengua. ¿Preferim
una societat segregadora?
3. La complexitat de la immigració: Gràcies als avanços tecnològics, comunicacions... à món més
globalitzat à provoca immigració. Valencians + diversitat =
mescla i mestissatge de pobles, llengües i cultures. Sempre ha existit immigració à quan la gent ho ha
necessitat. Quan es parla de la Societat
Valenciana à inclou també els
diferents grups que la formen.
4. Estrangers comunitaris residents a la Comunitat Valenciana. La gent que immigra i no mostra interès per conèixer la
llengua à no s’integra. La immigració residencial à és la menys
interessada en els processos d’integració. La immigració laboral comunitària à voluntat d’integració.
5. Els residents extracomunitaris: Són les deficiències legislatives i administratives les
que dificulten o impossibiliten una regularització ordinària, ràpida i eficaç per als
treballadors i persones que volen contractar. Les persones treballen per a viure à motivació
d’adquirir ràpidament i eficaçment les competències lingüístiques necessàries.
6. Projeccions de població i escenaris de futur: És més fàcil la incorporació d’una persona a la societat
espanyola, quan aquesta ve de països de parla hispana, que per a una persona
que vinga d’entorns rurals o indígenes. Repte à ¿Serem capaços de crear una sola identitat comuna a tots?
7. De les polítiques tan sols lingüítiques…: C. Valenciana à societat bilingüe à castellà + valencià. Abans la política era en castellà à element d’exclusió. Una persona immigrant ha de tindre l’oportunitat d’aprendre i utilitzar les
dos llengües oficials de la C.V., però sense prendre les seues arrels à per mitjà de
polítiques multiculturals. La majoria dels immigrants à desig
d’integrar-se en la societat sense perdre les seues arrels à biculturalisme. Reconèixer oficialment 2 llengües suposa ampliar les oportunitats d’accés a
l’escola, participació cívica, el comerç, el treball, la política... El coneixement del valencià enforteix la pertinença a la nostra comunitat,
potencia la integració i obri oportunitats educacionals.
8. …A les polítiques interculturals: El trajecte migratori configura vincles, connexions,
xàrcies i relacions entre llocs distants. Transmigrant à connexió que manté
vincles amb la seua terra natal, d’on rep notícies, peticions... Xarxes
d’immigrants à proporcionen
informació, ajuda... per al viatge. Els que emigren no són els individus à sinó les xàrcies. La tasca en
política lingüística à construir una societat inclusiva à que
enfortisca la identitat lingüística de la C.V. És mala la que vol assimilar les distintes
identitats culturals i eliminar les diferències. Millor
opció à gestionar la mescla i el mestissatge. Integració à treball
intercultural à tots implicats. Objectiu à diversitat
lingüística à disfrutar-la.
