El valencià i la immigració

EL VALENCIÀ I LA IMMIGRACIÓ

ELS REPTES DE LA IMMIGRACIÓ VALENCIANA I L’ÚS DEL VALENCIÀ: CONSTRUIR UNA COMUNITAT DES DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT.

1.      Introducció: La C. Valenciana à immigració à ve gent d’altres llocs del món. No són problemes nous à ja existien i no estaven resolts à repte històric que tenim à assumir la interculturalitat como a horitzó social i antropològic à oportunitat d’aprendre a ser d’una altra manera, oblidant les diferències. Arribar a ser alguna cosa nova i distinta, per a continuar sent el que som: sers humans diferents, però iguals en dignitat, dret i obligacions.

2. La diversitat cultural i lingüística a la Comunitat Valenciana: La C. Valenciana és profundament à policultural i plurilingüe. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Dues zones à valencianoparlants + castellanoparlants = plurilisgüisme. Ser i sentir-se de la Comunitat Valenciana à no és utilitzar una sola llengua. ¿Preferim una societat segregadora?

3. La complexitat de la immigració: Gràcies als avanços tecnològics, comunicacions... à món més globalitzat à provoca immigració. Valencians + diversitat = mescla i mestissatge de pobles, llengües i cultures. Sempre ha existit immigració à quan la gent ho ha necessitat. Quan es parla de la Societat Valenciana à inclou també els diferents grups que la formen.

4. Estrangers comunitaris residents a la Comunitat Valenciana. La gent que immigra i no mostra interès per conèixer la llengua à no s’integra. La immigració residencial à és la menys interessada en els processos d’integració. La immigració laboral comunitària à voluntat d’integració.

5. Els residents extracomunitaris: Són les deficiències legislatives i administratives les que dificulten o impossibiliten una regularització ordinària, ràpida i eficaç per als treballadors i persones que volen contractar. Les persones treballen per a viure à motivació d’adquirir ràpidament i eficaçment les competències lingüístiques necessàries.

6. Projeccions de població i escenaris de futur: És més fàcil la incorporació d’una persona a la societat espanyola, quan aquesta ve de països de parla hispana, que per a una persona que vinga d’entorns rurals o indígenes. Repte à ¿Serem capaços de crear una sola identitat comuna a tots?

7. De les polítiques tan sols lingüítiques…: C. Valenciana à societat bilingüe à castellà + valencià. Abans la política era en castellà à element d’exclusió. Una persona immigrant ha de tindre l’oportunitat d’aprendre i utilitzar les dos llengües oficials de la C.V., però sense prendre les seues arrels à per mitjà de polítiques multiculturals. La majoria dels immigrants à desig d’integrar-se en la societat sense perdre les seues arrels à biculturalisme. Reconèixer oficialment 2 llengües suposa ampliar les oportunitats d’accés a l’escola, participació cívica, el comerç, el treball, la política... El coneixement del valencià enforteix la pertinença a la nostra comunitat, potencia la integració i obri oportunitats educacionals.

8. …A les polítiques interculturals: El trajecte migratori configura vincles, connexions, xàrcies i relacions entre llocs distants. Transmigrant à connexió que manté vincles amb la seua terra natal, d’on rep notícies, peticions... Xarxes d’immigrants à proporcionen informació, ajuda... per al viatge. Els que emigren no són els individus à sinó les xàrcies. La tasca en política lingüística à construir una societat inclusiva à que enfortisca la identitat lingüística de la C.V. És mala la que vol assimilar les distintes identitats culturals i eliminar les diferències. Millor opció à gestionar la mescla i el mestissatge. Integració à treball intercultural à tots implicats. Objectiu à diversitat lingüística à disfrutar-la.